Seqüència d'activitats

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

COM AFECTA L’EXPLOTACIÓ INFANTIL EN BENEFICI DELS PAISOS DESENVOLUPATS?

Nivell educatiu: Cicle formatiu

Àrees: Formació i orientació laboral i Orientació educativa.

Objectius competencials:

• Donar a conèixer l’existència del treball infantil com una forma de maltractament dels països desenvolupats.
• Desenvoluparlasensibilitatcapaltreballinfantil.
• Aprendrecompodenajudaraevitar-laofomentar-la.
• Valorar com influeixen els països desenvolupats a l'explotació infantil dels països subdesenvolupats.

Mètode: Es realitzen preguntes per a saber des de quin punt d'inici partim i quina informació prèvia podem extreure per, després, fer una investigació de notícies i casos on hi trobem explotació infantil. A més, fer una recerca d'informació a través de les TIC sobre el tema a tractar. Es farà un anàlisi de les causes i de com afecta el consumisme dels països desenvolupats.

FASE INICIAL

Establiment dels objectius

La professora de FOL preguntarà als alumnes per què creuen que hi ha explotació infantil i quines creuen que són les causes. A més, intentarà que els alumnes puguin establir relacions entre l'explotació infantil dels països subdesenvolupats amb el consumisme dels països desenvolupats.

Presentació motivadora de la situació

Per a seguir introduint el tema, es farà ús d'una noticia de premsa actual: http://economia.elpais.com/economia/2016/10/24/actualidad/1477294957_468233.html que parla del nins refugiats siris que treballen cosint roba per a grans empreses del tèxtil. 

Revisió dels coneixements prèvis

Es realitzarà un “brainstorming” per a saber què saben els alumnes prèviament del problema. Sabem què és l'explotació infantil? Sabem quines causes té? És una situació significativa?

Identificació i explicitació dels diferents problemes que planteja la situació

Després de fer una mica de debat, els alumnes podran veure que és un tema complicat i complex i que és molt important la conscienciació del tema per a poder fer passes cap a l'erradicació de l'explotació infantil.

Delimitació de l'objecte d'estudi i concreció del producte final

La professora proposarà als alumnes si les idees que han pogut sorgir poden ser solucions al problema i quines coses hem de tenir en compte per a que no es produeixi explotació infantil, o saber quins són els nostres drets i deures com a ciutadans. Per això, es farà una recerca d'informació i s'elaborarà un conte sobre la problemàtica per a treballar la consciència de l'explotació infantil.

FASE DE DESENVOLUPAMENT

Elaboració d'hipòtesis o supòsits

Els alumnes elaboraran un llistat de propostes i solucions, a més de fer un anàlisi del problema i les seves causes.

Definició de les estratègies de recerca, contrast o aplicació per a comprovar les hipòtesis anteriors

Mitjançant el treball en grups cooperatius, es farà una recerca informativa amb l'ajuda de les TIC, on podran investigar sobre el problema a tractar.

Realització de la recerca, contrast o aplicació

Es proporcionaran ordenadors on podran treballar de forma més autònoma per a fer la recerca de la informació.

Selecció de dades rellevants en relació amb la situació-problema de partida i comprovació de les hipòtesis inicials

Una vegada feta la recerca, els alumnes comentaran amb el seu grup de feina les seves troballes i quines són les seves impressions i ho anotaran.

Comunicació del procés seguit i de la informació obtinguda

un cop tenguin la informació necessària per al tema, el grup cooperatiu elaborarà un conte desenvolupant les idees sintetitzades a classe mitjançant les seves anotacions.

Descontextualització i teorització sobre els aprenentatges realitzats

La finalitat del projecte és conscienciar als alumnes sobre l'explotació infantil i veure la importància i la problemàtica que pot ser per als nins explotats. A més, de poder col·laborar d'alguna manera cap a la seva erradicació.

FASE DE SÍNTESI

Integració i visió global ampliada

Els alumnes hauran reflexionat sobre l'explotació infantil dels països subdesenvolupats però també volem que facin la reflexió del perquè d'aquesta explotació i quina relació hi tenen els països desenvolupats.

Metacognició sobre el procés i el resultat: autoavaluació

L'alumnat revisarà el procés que ha seguit per a arribar al producte final, reflexionant sobre la conscienciació del tema i si s'ha aconseguit l'objectiu proposat.

Estratègies de memorització

Les professores faran un recordatori del que s'ha aprés durant l'elaboració del projecte i una relació amb els continguts de la matèria.

PRODUCTE FINAL

A partir del conte que elaboraran mitjançant els grups cooperatius, es farà una exposició a classe per a fer-ne una avaluació que incorpori autoavaluació del grup i coavaluació. Després, entre tots els alumnes es farà una tria de les diapositives del conte que més hagin agradat per a poder elaborar el conte final (és important que es trii tres una diapositiva de cada grup). També pertany al producte final la realització d'un mercadet solidari per a fer front als costos del conte. 

Temporalització

La durada del projecte serà d'un trimestre, ja que comptabilitzam des de setembre a desembre. Es destinarà 1h setmanal de l'assignatura de FOL per a treballar. Així, es pot enllaçar el mercadet solidari amb l'aproximació del Nadal i és una activitat adient per a l'època.

Relació Interdepartamental

Des del departament de Formació i Orientació Laboral es platejarà la problemàtica en si, acord amb els continguts de l'assignatura, i s'anirà desenvolupant el projecte.

Des del departament d'Orientació Educativa es farà incisió amb els continguts més psicològics del problema. Mitjançant dinàmiques es fomentarà la conscienciació, a més de la cohesió grupal per a poder dur a terme el projecte amb un bon clima d'aula. 

Apostem per noves metodologies

Fins ara, no hem fet més que parlar de la innovació a l’educació, de les limitacions del currículum, de l’escola propedèutica.... per arribar a la conclusió de “per saber, hem de saber fer”.

La problemàtica de les competències es troba en el procés d’ensenyament dels seus continguts. Tant els components procedimentals (treballar en equip, observar, classificar…) com els actitudinals (col·laboració, crítica, tolerància…) no es poden limitar a una àrea en concret o a un curs determinat. El seu aprenentatge ha de ser transversal, de llarga duració i mitjançant experiències educatives. A més, han de contar amb un espai de reflexió. (Zabala i Arnau, 2009).

Per això, introduïm un nou concepte, què és l’ABP?

ABP com a metodologia d'aprenentatge. #cthinkeMA

A photo posted by marianalempf (@marianalempf) on Nov 22, 2016 at 2:08pm PST

Davant els esforços dels docents per a millorar l’educació invertint amb innovació, aquest ha guanyat popularitat per l’impacte que ha tingut sobre l’aprenentatge dels alumnes. L’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes/Problemes), és una nova metodologia, basada en que l’alumnat sigui capaç de resoldre els problemes que li planteja un tema o una situació del món real (Zabala i Arnau 2014).

Tal i com diuen Zabala i Arnau (2014), L’ABP ha anat agafant un paper filosòfic per entendre l’educació i els estils d’aprenentatge. Sorgeix de la necessitat de proveir d’habilitats i coneixements als estudiants per donar resposta a problemes que els sorgirà en el seu futur professional.

Per tant, el que nosaltres entenem per ABP és: mètode que es compon per un conjunt de preguntes o problemes mitjançant la implicació de l’alumne en processos d’investigació, de disseny i planificació de l’aprenentatge i en la presa de decisions de forma relativament autònoma culminant amb un producte final, resultat de tot un procés d’aprenentatge.

Pensem que es sol confondre l’ABP amb un conjunt d’activitats enllaçades que tracten sobre un problema en concret o un tema, però va més enllà, és un conjunt d’experiències i tasques d’aprenentatge que giren entorn una pregunta, un problema, o bé un repte. Un repte intel·lectual que es basa en la investigació, la lectura, l’escriptura, el debat i l’expressió oral.

Ens plategem si el nostre ABP ha d’anar acompanyat o no de les TIC. I la nostra reflexió ens porta a la resposta afirmativa. Podem veure al blog Educacontic una entrada on Rosa Liarte (professora d'Andalusia i formadora en TIC) diu que les noves tecnologies i l’ABP van agafats de la mà. A més de ser una motivació per als alumnes. Pensem que és totalment encertat ja que ens trobem immersos dins una experiència tecnològica que ens està proporcionant un aprenentatge significatiu.

Davant tot això, nosaltres com a futurs docents que som, ens demanem: què passa amb la figura del professor? Personalment creiem que per a poder desenvolupar un aprenentatge basat en projectes/problemes, hem de començar per crear un ambient, hem de donar accés a la informació modelant i guiant el procés. Valorar els esforços grupals així com els individuals, diagnosticar problemes, oferir solucions, proporcionar feedback i avaluar els resultats mantenint la visió que vàrem fomentar a l’anterior post, i per això, hem de ser més que professors, hem de ser com un mestre "sensei". En definitiva, "La funció principal del docent és crear la situació d'aprenentatge que permeti el desenvolupament del projecte". (Trujillo, F.).

Bibliografia:

Trujillo F. Ideas clave 1.2. Introducción a la metodología ABP https://www.youtube.com/watch?v=iJyhR7uCMJw

Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó.

Zabala i Arnau (2014). Métodos para la enseñanza de las competencias. Barcelona: Ed. Graó.

L’avaluació es justa quan a tothom se li demana el mateix? O quan a tothom se li demana que faci el mateix esforç per arribar a un coneixement?

Com vam veure a la darrera entrada del blog, no només hem d’ensenyar coneixements sinó com aplicar aquests coneixements. És a dir, no basta saber sinó que hem de saber fer, ja que això es el que li demanaran a l’alumne a la seva vida professional, que sàpiga fer. En el procés d’ensenyament – aprenentatge intervenen tres variables: les activitats que proposen els docents, les experiències de l’alumnat i continguts (Zabala, 2009).

Per tant, no podem obviar que l’aprenentatge per competències suposa un canvi metodològic i aquest, ha de venir acompanyat per un canvi d’avaluació.

Sempre que pensem en avaluació fèiem l’errada d’entendre-la com una mesura de coneixements i continguts donant pas a la memorització automàtica de conceptes. Però avaluar és més que això, avaluar ens serveix per aprendre.

Tal com deia José Luis Castillo Chaves, “tenemos que dejar el ¿qué notas has sacado? y fomentar el ¿qué has aprendido?”.

Avaluar no es qualificar. 

Avaluar no és qualificar #cthinkeMA

Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el 31 de Oct de 2016 a la(s) 1:02 PDT

Avaluar és mirar els processos, orientar, cap a quina direcció anem, de quina direcció venim. Ha de ser personalitzada i participativa.

Ens trobem que la pedagogia de l’avaluació es la que porta el fil sobre la pedagogia de l’ensenyament. El canvi que hem de fer és totalment a l’inrevés, que la pedagogia de l’ensenyament impulsi la de l’avaluació.

Hem d’entendre l’avaluació com un aprenentatge. És a dir, què, com, quan i per què s’avalua. L’avaluació ha de ser una eina motivadora.

L’altra cara de l’avaluació és que condiciona el què eensenyem i com ho fèiem. I això ja està determinant què aprenem i com (Neus Sanmartí, 2010).

El més fàcil per al professorat és l’avaluació tradicional de paper i llapis. Però avui en dia, amb metodologies tan actives i innovadores, aquesta avaluació ha quedat obsoleta.

L’avaluació pot aprofitar molts de recursos tecnològics que ens estan oferint.

El Big data ens pot donar la possibilitat de tenir molta informació de quines poden ser les estratègies dels alumnes per poder aprendre. Ens pot permetre personalitzar i donar l’autonomia a l’alumne perquè sigui capaç de fer el seu procés d’aprenentatge, d’autoavaluar-se i valorar-se per poder continuar aprenent. Perquè l’alumne ha de ser conscient del seu procés d’aprenentatge, saber què s’espera d’ell, ha de ser capaç de veure ell mateix en quin moment està i tenir la capacitat de ser qui graduï el seu procés d’aprenentatge de manera autònoma. 

Aquest, és un mètode personalitzat que s’adapta a les necessitats de cada alumne. Per exemple, un estudiant pot avançar sense problemes a una assignatura mentre que un altre pot ser necessitarà més feina, idò el sistema s’adapta a cada un.

El Big data, recull tota la informació i dades de cada estudiant, notes, habilitats, dificultats, fins i tot, les oscil·lacions a l’emprar el ratolí de l’ordinador. A la vegada el professor pot veure si l’alumne ha aconseguit les competències i coneixements, així com veure què ha de reforçar.

Però ara pensem amb el professor. Aquest quan avalua és qui té la força de poder sancionar, d'una autoritat que no ve del prestigi sinó de l’autoritat rígida, imposada. Nosaltres com a professors no hem de ser jutges, sinó que hem de ser com la figura d’un “sensei” (Coral Regí). Aquell professor que acompanya, que li diu a on es troba, li dona ànims, que fa veure on hi ha l’error i l’estimula per a continuar treballant.

https://www.flickr.com/photos/35168673@N03/5625098326/in/photolist-9z56KU-5geMUe-atKMut-w47N3-4TQWVm-eiJ943-6hHKYa-8WZUHG-5xBHpr-7u43P2-8Pz3eh-8PvS8F-wU81D-f7aMri-6NNi4P-7DAvPt-DrKyB-fgFDn-58Nw2H-nihoMp-diRfnw-baYA4e-5xBHpi-pGaj2-fUrgTa-99EE3r-4uKABz-5FhgD2-7ZD4F-86okcU-LL8mx-4zCPrs-hkXgP-bkJZgs-8Pz4ho-dGd5Ao-8zvru-693n8h-94PAT8-f8Cijo-pnWbB-7NC8Tj-7SqLBP-cZb1-6RvAoF-baYznt-LKynd-5DRGZs-b2oNsZ-2qi4sr


BIBLIOGRAFÍA:

San Martí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Barcelona. Ed. Graó.

Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó.

La hipocresia del currículum

https://www.flickr.com/photos/nestoralonso/5264656126

Des de l’inici del màster no fem més que sentir la paraula currículum, la inquietud que desperta dins la comunitat educativa i el repte que suposa per als docents.

Quan li pegarem la primera ullada a un document d’aquestes característiques ens va parèixer la guia perfecta, la base del que seria la nostra docència durant un curs escolar. Al començar a analitzar-lo hem pogut adonar-nos de la seva complexitat.

L’objectiu final del currículum és fer als alumnes competents, però, a què ens referim amb ser competents? Què són realment les competències?

Si demanem a les persones, el que solen respondre és que ser competents és tenir coneixements, “saber molt”. Realment els coneixements són necessaris, però, de que ens serveix saber què és un ordinador i no saber emprar-lo?

Amb aquesta reflexió Zabala ens fa veure que la competència es reflecteix quan una persona actua integrant conceptes, procediments i actituds per respondre a una situació concreta.

És molt fàcil caure dins l’errada de que les competències es focalitzen en la pràctica deixant de banda els continguts teòrics. Aquí sorgeix el debat entre l’escola activa i la propedèutica. La resposta de Zabala davant aquesta situació es centra tal i com hem explicat a l’exemple de l’ordinador, sense uns mínims teòrics no podem aplicar els pràctics. Per això, l’escola no pot ser una simple transmissora de coneixements, sinó que ha de formar ciutadans i ciutadanes autònoms i capaços de comprendre el món social i natural al que viuen, ser capaços d’adaptar-se als constants i ràpids canvis que sofreix la nostra societat.

Fins ara, estem veient que són les competències i com són, estem dient que les escoles han d’ensenyar-les, però, com s’aprenen? Zabala ens parla de l’aprenentatge significatiu i les condicions que han de donar-se. Amb això, reconeix que l’aprenentatge mecànic o de memorització és necessari, però per a que sigui significatiu la seva aplicació a una situació o a un fet ha de ser possible. A més, les situacions reals afavoreixen l’aprenentatge significatiu i a desenvolupar les competències mitjançant el que l’autor denomina com a principis psicopedagògics de l’aprenentatge, és a dir, el procediment que duem a terme cognitivament quan ens enfrontem a una situació real.

Davant el món tan canviant en el que vivim i gràcies a la incorporació de les TIC,  és necessari ser multidisciplinars, per tant, no ens basta saber, hem de saber fer.

Ens resulta hipòcrita veure tants de professors intentar aplicar noves metodologies, cercant recursos, etc..  Ens diuen que hem de fer una educació individualitzada adaptant-nos a les necessitats de cada alumne però, a la vegada veiem com es segueix aplicant el mateix currículum per a tots.

No podem estar més d’acord amb el blog Discentia on parla del currículum i diu: “[...] se enseña espíritu critico,... siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante... con el mismo currículum. Se cambia la educación... poco a poco... respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo... sentado. Sobre el currículum.”

El currículum no respecta les diferències individuals. #cthinkeMA

Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el 24 de Oct de 2016 a la(s) 4:04 PDT

L’anàlisi del que ens parla Zabala en quant a les competències ha estat com a un xoc de realitat, ha canviat completament la nostra visió del currículum. Un document que des de un principi ens pareixia la base fonamental de la docència, ha resultat ser una barrera educativa, on ens planteja’m la seva utilitat per a formar alumnes competents. 

I nosaltres ens planteja’m...

Per què no plantem un arbre nou en lloc de canviar les branques?