lunes, 24 de octubre de 2016

La hipocresia del currículum




Des de l’inici del màster no fem més que sentir la paraula currículum, la inquietud que desperta dins la comunitat educativa i el repte que suposa per als docents.

Quan li pegarem la primera ullada a un document d’aquestes característiques ens va parèixer la guia perfecta, la base del que seria la nostra docència durant un curs escolar. Al començar a analitzar-lo hem pogut adonar-nos de la seva complexitat.

L’objectiu final del currículum és fer als alumnes competents, però, a què ens referim amb ser competents? Què són realment les competències?
Si demanem a les persones, el que solen respondre és que ser competents és tenir coneixements, “saber molt”. Realment els coneixements són necessaris, però, de que ens serveix saber què és un ordinador i no saber emprar-lo?
Amb aquesta reflexió Zabala ens fa veure que la competència es reflecteix quan una persona actua integrant conceptes, procediments i actituds per respondre a una situació concreta.

És molt fàcil caure dins l’errada de que les competències es focalitzen en la pràctica deixant de banda els continguts teòrics. Aquí sorgeix el debat entre l’escola activa i la propedèutica. La resposta de Zabala davant aquesta situació es centra tal i com hem explicat a l’exemple de l’ordinador, sense uns mínims teòrics no podem aplicar els pràctics. Per això, l’escola no pot ser una simple transmissora de coneixements, sinó que ha de formar ciutadans i ciutadanes autònoms i capaços de comprendre el món social i natural al que viuen, ser capaços d’adaptar-se als constants i ràpids canvis que sofreix la nostra societat.

Fins ara, estem veient que són les competències i com són, estem dient que les escoles han d’ensenyar-les, però, com s’aprenen? Zabala ens parla de l’aprenentatge significatiu i les condicions que han de donar-se. Amb això, reconeix que l’aprenentatge mecànic o de memorització és necessari, però per a que sigui significatiu la seva aplicació a una situació o a un fet ha de ser possible. A més, les situacions reals afavoreixen l’aprenentatge significatiu i a desenvolupar les competències mitjançant el que l’autor denomina com a principis psicopedagògics de l’aprenentatge, és a dir, el procediment que duem a terme cognitivament quan ens enfrontem a una situació real.

Davant el món tan canviant en el que vivim i gràcies a la incorporació de les TIC,  és necessari ser multidisciplinars, per tant, no ens basta saber, hem de saber fer.
Ens resulta hipòcrita veure tants de professors intentar aplicar noves metodologies, cercant recursos, etc..  Ens diuen que hem de fer una educació individualitzada adaptant-nos a les necessitats de cada alumne però, a la vegada veiem com es segueix aplicant el mateix currículum per a tots.

No podem estar més d’acord amb el blog Discentia on parla del currículum i diu: “[...] se enseña espíritu critico,... siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante... con el mismo currículum. Se cambia la educación... poco a poco... respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo... sentado. Sobre el currículum.”



Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el



L’anàlisi del que ens parla Zabala en quant a les competències ha estat com a un xoc de realitat, ha canviat completament la nostra visió del currículum. Un document que des de un principi ens pareixia la base fonamental de la docència, ha resultat ser una barrera educativa, on ens planteja’m la seva utilitat per a formar alumnes competents. 
I nosaltres ens planteja’m...

Per què no plantem un arbre nou en lloc de canviar les branques?

lunes, 10 de octubre de 2016

UNA NOVA COMUNITAT D'APRENENTATGE



Les TIC  s’han convertit en el nostre dia a dia, suposant canvis a la vida quotidiana fins arribar al sistema educatiu. Es podria dir, que les TIC  conformen una comunitat d’aprenentatge on es troben inclosos professors i alumnat amb els mateixos drets. Es diferencia de la docència tradicional ja que el rol del professor experimenta un canvi. Es per això el rol del professor passa de ser el transmissor dels coneixements a ser facilitador de la construcció del propi coneixement del alumnes.
D’aquesta manera, l’aprenentatge es converteix en un aprenentatge colaboratiu on l’alumne passa a ser el centre d’aquest aprenentatge ja que es facilita la interacció i la cooperació entre iguals.

Es important l’adopció d’aquest enfocament educatiu ja que promou a l’alumne un creixement personal i emfatitza la facilitació de l’aprenentatge abans que la simple transmissió d’informació unidireccional.

Aquesta nova comunitat d’aprenentatge ens permet tocar aspectes com la comunicació, els materials, el funcionament correcte de les xarxes al a vegada que estem atenent a la comunicació pedagògica, el rol del docent, la interacció, nous dissenys d’activitats, així com la satisfacció d’alumnes i professors. A més, es podria considerar com un aprenentatge més obert i flexible que el tradicional.

Tot i així, el que nosaltres entenem tradicionalment per alfabetització adopta una nova dimensió entesa per l’autor Manuel Area Moreira com “multi alfabetització”. Aquest nou concepte consisteix en l’aprenentatge de saber accedir i utilitzar de forma crítica i ètica la informació. Per tant, el seu objectiu srà desenvolupar a cada alumne la capacitat d’actuar i participar de forma autònoma, culta i autònoma a la cultura tecnològica.

Per tal de que el professor pugui adoptar el nou rol, necessita l’assoliment de certes dimensions com: saber accedir a la informació, tractar-la, fer un ús ètic i pedagògic de les eines i a més, no ens hem d’oblidar de la part emocional. Aquesta darrera, és necessària ja que de la mateixa manera en que ens poden afectar les situacions de la vida quotidiana emocionalment, les TIC també tenen un gran poder d’afectació emocional. Per exemple d’avant d’aquestes tecnologies podem trobar una falta de motivació i confiança cap a elles. Es per això que hem d’aprendre a regular les nostres emocions davant les TIC. 

En definitiva, el que venim a dir es que,  les capacitats i competències dels professors es van adquirint i desenvolupant amb la experiència durant tota la carrera professional. D’aquí la importància d’actualitzar-mos, seguir adquirint coneixements i tenir un equilibri emocional.

Sense oblidar el paper que juguen les Administracions educatives i la societat recolzant la responsabilitat que assumeixen els docents i donar-lis llibertat per exercir la seva professió.


Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el