Les TIC s’han convertit en el nostre dia a dia,
suposant canvis a la vida quotidiana fins arribar al sistema educatiu. Es
podria dir, que les TIC conformen una
comunitat d’aprenentatge on es troben inclosos professors i alumnat amb els
mateixos drets. Es diferencia de la docència tradicional ja que el rol del
professor experimenta un canvi. Es per això el rol del professor passa de ser
el transmissor dels coneixements a ser facilitador de la construcció del propi
coneixement del alumnes.
D’aquesta manera, l’aprenentatge es
converteix en un aprenentatge colaboratiu on l’alumne passa a ser el centre
d’aquest aprenentatge ja que es facilita la interacció i la cooperació entre
iguals.
Es important l’adopció d’aquest enfocament
educatiu ja que promou a l’alumne un creixement personal i emfatitza la
facilitació de l’aprenentatge abans que la simple transmissió d’informació
unidireccional.
Aquesta nova comunitat d’aprenentatge ens
permet tocar aspectes com la comunicació, els materials, el funcionament
correcte de les xarxes al a vegada que estem atenent a la comunicació
pedagògica, el rol del docent, la interacció, nous dissenys d’activitats, així
com la satisfacció d’alumnes i professors. A més, es podria considerar com un
aprenentatge més obert i flexible que el tradicional.
Tot i així, el que nosaltres entenem
tradicionalment per alfabetització adopta una nova dimensió entesa per l’autor
Manuel Area Moreira com “multi alfabetització”. Aquest nou concepte consisteix
en l’aprenentatge de saber accedir i utilitzar de forma crítica i ètica la
informació. Per tant, el seu objectiu srà desenvolupar a cada alumne la
capacitat d’actuar i participar de forma autònoma, culta i autònoma a la
cultura tecnològica.
Per tal de que el professor pugui adoptar
el nou rol, necessita l’assoliment de certes dimensions com: saber accedir a la
informació, tractar-la, fer un ús ètic i pedagògic de les eines i a més, no ens
hem d’oblidar de la part emocional. Aquesta darrera, és necessària ja que de la
mateixa manera en que ens poden afectar les situacions de la vida quotidiana
emocionalment, les TIC també tenen un gran poder d’afectació emocional. Per
exemple d’avant d’aquestes tecnologies podem trobar una falta de motivació i
confiança cap a elles. Es per això que hem d’aprendre a regular les nostres
emocions davant les TIC.
En definitiva, el que venim a dir es
que, les capacitats i competències dels
professors es van adquirint i desenvolupant amb la experiència durant tota la
carrera professional. D’aquí la importància d’actualitzar-mos, seguir adquirint
coneixements i tenir un equilibri emocional.
Sense oblidar el paper que juguen les
Administracions educatives i la societat recolzant la responsabilitat que
assumeixen els docents i donar-lis llibertat per exercir la seva professió.
Molt bona entrada companyes. Emfatitzo la importància de saber gestionar les emocions, tant amb les TIC, com a la vida professional. Davant les TIC, s'ha de saber controlar les emocions sobretot als portals de comunicació amb la resta del món i a la vida professional, per ex: del professor, davant les situacions i conflictes amb els adolescents. En resum, s'ha d'assolir unes habilitats addicionals per a mantindre un equlibri emocional, i mantindre's correcte i assertiu en la vida personal i docent. De fet, en una altra assignatura del màster, ampliarem amb el tema d'educació emocional amb exemples de la vida qüotidiana i consells d'una millora permanent.
ResponderEliminarSusana
molt bona feina.
ResponderEliminarEstic amb vosaltres que el roll del professor canvia, que ara ja no només hem de ser trasmisors d'informació, hem de ser educadors de persones i ajudar als alumnes a que adquireixin el pròpi coneixement. Avui dia la informació està tota en xarxa per tant hem daconseguir que les TIC siguin les nostres aliades, per aixó hem densenyar a utilitzarles bé.
xicu
Me han gustado mucho los conceptos que manejáis en cuanto al cambio del rol del docente atendiendo a la nueva realidad del siglo XXI, un tiempo en el que el desarrollo de la tecnología de las telecomunicaciones ha experimentado un monopolio de estas como forma primordial de conexión entre las personas.
ResponderEliminarMe intriga esa transformación de "transmisor de conocimientos" a ser un "facilitador de la construcción del propio conocimiento", así como que las TIC conforman una "comunidad del aprendizaje" donde toda la comunidad educativa se encuentra inmersa. Me pregunto si esta deriva constructivista con rumbo TIC será el caballo de batalla mediante el cual pueda romperse esa visión tradicional y propedéutica de la educación que aún persiste. Es más, teniendo en cuenta que las grandes figuras docentes de según qué áreas del conocimiento cada vez se encuentran más y más presentes en las redes, se hace mucho más fácil empezar a entender la educación como un proceso que se dé en red, con clases magistrales impartidas verdaderamente por expertos en ellas de talla mundial, seleccionados por la propia "comunidad" mediante criterios utilitaristas que son muy fácilmente comprobables si observamos su relevancia y peso en las redes sociales. Con todo lo cual la figura del profesor que explica la lección se vuelve cada vez más superflua, cobrando importancia la de "facilitador".
Como apunte final, estoy de acuerdo en que las TIC han de ser si o si una realidad metodológica más en el aula, ya que es claro que son una realidad fuera de ella. Pero esta necesidad absoluta de ellas no nos ha de convertir en adoradores de las TIC como un elemento que de por sí garantice que el aprendizaje en red, colaborativo si se prefiere, vaya a ser significativo. Las TIC son necesarias, pero no suficientes para que esto se produzca hoy en día, ya que si no nos dotamos de los conocimientos competenciales correctos como docentes, no vamos a ser las manos correctas en las que dichos instrumentos desarrollen su potencial. Y vamos a correr a refugiarnos asustados en los antiguos métodos, solo que esta vez, en vez de leer la lección escrita en el libro, será en formato pdf.
ENRIQUE LACAMBRA ARROM