Com ja sabem, la societat es troba en un
constant canvi que implica de forma directa la educació. Aquest fet, es veu
reflectit en tot el procés del nostre blog.
Com a darrera entrada anem més enllà, ja
no parlem dels canvis educatius en general, sinó de la transmissió d’aquest
canvis de forma transversal.
És per això que parlem de Open Education, entesa per l’autor
Couros (2013) com la facilitació d’experiències d’aprenentatges que siguin
obertes, transparents, col·laboratives i socials.
Per tant, què entenem per Open Education?
És un moviment caracteritzat per compartir la informació per tal de que arribi
a tothom. Si ens centrem dins l’àmbit educatiu, l’Open Education ens permet
tenir a l’abast els recursos utilitzats a les aules i fer-ne un ús. Però, per
dur a terme aquesta pràctica, necessitem eines, més conegudes com OER (Recursos
Educatius Oberts). Trobem dos tipus segons Weller (2012), els grans que són
generats per institucions i els petits generats individualment.
Wiley (2014) ens parla de les 4R:
reutilitzar, revisar, remix i redistribuir. I més tard, incorpora la quinta R:
retenir. Aquestes fan referència al distint ús que podem fer dels recursos
disponibles. És a dir, la modificació amb les teves aportacions de diferents
materials didàctics i poder utilitzar-lo en el teu benefici dins l’aula per a
després compartir-lo i beneficiar a altres.
Per què és important la Open Education?
En el moment en que proporcionem un accés
lliure i gratuït al coneixement estem contribuint a que arribi a tota la gent
possible. D’aquesta manera, els estudiants poden tenir accés a diferents fonts
d’informació, d’opinions i recursos que beneficien tant a estudiants com a
docents. El contacte amb altres persones així com de professionals és més fàcil
fent que aquests coneixements es puguin ampliar.
A més, no es limita només als estudiants,
sinó a qualsevol persona que vulgui fer ús d’aquesta informació, per exemple
aquelles persones que no tenen accés a l’educació.
Tot i que trobem alguns inconvenients. La
Unió Europea fa referència a l’apertura de l’educació com a una docència i
aprenentatge innovadors per a tots a través de les noves tecnologies, i
recursos educatius oberts. Però, què entenem per innovador? Innovador significa
canviar alguna cosa per una altre més novedosa introduint característiques
diferenciades. Però clar, el handicap ve quan tots els docents innovem de la
mateixa manera i per tant deixa de ser innovador.
Aquí és on sorgeix la importància del
nostre rol, no ens hem de quedar amb el darrer descobriment, sinó fer recerca
de OER.
Com a contradicció cal dir que malgrat la
iniciativa és molt bona i el que es pretén és arribar a tothom, la realitat és
que no tots tenen accés a aquest tipus de recursos (absència d’internet,
aparells electrònics). També per a que
sigui funcional per als joves és important educar per la multialfabetització.
BIBLIOGRAFÍA
Couros, A. (2013). Visualizando la enseñanza abierta. En
L. Castañeda y J. Adell
(Eds.), Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para
el ecosistema educativo en red (pp.179-183). Alcoy: Marfil.
Link aquí:
https://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/30424/1/capitulo91.pdf
Weller, M. (2012). The openness-creativity cycle in
education. Journal of Interactive Media in Education 2012(1):2, DOI: http://dx.doi.org/10.5334/2012-02
Wiley, D. (2014). The access compromise and the fifth R. Iterating toward openness. Retrieved 18th April 2015 from http://opencontent.org/blog/archives/3221
No hay comentarios:
Publicar un comentario