CONSTRUIM EL NOSTRE PLE

Antigament, es creia que l’entorn d’aprenentatge es reduïa a la simple transmissió de coneixements entre professor – alumne. Els continus canvis tecnològics han provocat que la informació que rebem s’hagi multiplicat de forma exponencial i a una velocitat vertiginosa.

Aquesta revolució tecnològica ens ha aportat un concepte nou, l’entorn personal d’aprenentatge (d’ara en endavant PLE). Però, què entenem per PLE?

“Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre” (Adell i Castañeda, 2013).

Els canvis han provocat que es parli de dos tendències diferents, el PLE entès com artefacte tecnològic o entès com a eina pedagògica.

De fet, tot tenim un PLE que sempre ha existit tot però no s’ha entès com a tal fins que aparegué l’entorn virtual.

El PLE es va posar de moda als anys 2010 tot i que ja es un concepte que s’ha institucionalitzat i forma part de la pràctica docent i la realitat educativa.

Nosaltres, creiem que a més és una eina que ens serveix per reflexionar, és a dir, podem veure no únicament quines són les eines que fem servir més sovint, sinó que reflexionem sobre perquè les emprem.

Aquí entra el concepte de l’aprenentatge autoregulat del que parla Zimmerman (2002), on la seva reflexió es centra en: “Si les eines ens serveixen per aprendre, en quin moment de l’aprenentatge son més útils?”.

Per a poder comprendre realment què és un  PLE, nosaltres hem elaborat el nostre propi, on es veuen reflectides les nostres eines així com l’ús que els hi donem.

Hem optat per el mapa d’un metro, on cada línia representa el tres grans grups d’activitats definits per Adell i Castañeda (2013): Accedir (L1) on trobem les fonts d’informació on nosaltres acudim, Crear (L2) on modifiquem els coneixements adquirits de les diferents fonts i per últim, Compartir (L3) on ens relacionem.

En quant a la idea de l’aprenentatge autoregulat de Zimmerman (2002), hem optat per la divisió de zones on es representa la planificació, l’actuació i la reflexió. D’aquesta manera les zones es poden solapar ja que una mateixa eina es pot fer servir a una única zona, a dues o a les tres. Així com més cèntrica es troba l’eina més utilitats té per a nosaltres.

Per poder entendre la importància de la distribució del PLE, farem servir tres exemples:

·      Google és una eina que nosaltres fem servir per accedir i a més reflexionar, per això la trobem a la L1 i a la Zona de reflexió. Ja que ens permet accedir a diferents fonts d’informació i al contrastar-la estem reflexionant.

·      Drive és una eina que usem per crear documents i compartir-los, per tal, es troba situada a la L2 i L3 dins les zones de reflexió, planificació i actuació. Ja que quan creem un documenta actuem, un cop fet ens ajuda a reflexionar i a planificar perquè nosaltres en fem l’ús de reparticions de tasques sobre treballs.

·      Instagram l’emprem per a accedir, crear i compartir ja que obtenim informació d’altres, creem aportacions i a la vegada les compartim. Així, es troba a la L1, L2 i L3. En quant a les zones, es troba a planificació i  actuació.

Què ens ha aportat aquesta activitat?

D’un primer moment no érem conscients de què era un PLE i quina utilitat tenia. Gràcies a l’activat hem pogut adonar-nos de quines eines emprem dins el nostre dia a dia, per a què les fem servir i si realment ens són útils.

Construcció del nostre PLE. #cthinkeMA

Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el 25 de Ene de 2017 a la(s) 9:53 PST

Referències bibliogràfiques:

Castañeda, L. & Adell, J. (2013) Entornos perosnales de aprendizaje: clave para el ecosistema educativo en la red. Alcoy: Marfil.

Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a Self-Regulated Learner: An Overview. Theory Into Practice, 41(August), 64–70.