Nosaltres formem part de la generació del 92 on l’educació es caracteritzava amb el model propedèutic. Som fruit
de les classes magistrals, la memorització de continguts i l’avaluació
quantitativa. Sabem que una de les formes d’aprendre és mitjançant el
modelatge. Per això, aquesta perspectiva condicionava la nostra visió de la
docència com a futures professores a l’inici del màster.
L’eix principal de l’educació és la societat
en constant canvi. L’educació individual i competitiva basada en l’adquisició
dels continguts, ha quedat endarrerida deixant pas a la innovació metodològica
juntament amb valor com la tolerància, la responsabilitat, la justícia, el
respecte, l’adaptabilitat, etc. Els valors d’ahir, d’avui i de sempre.
Aquest canvi, i la intensa i necessària
renovació pedagògica fa que el paper del món educatiu no sigui només formar,
sinó més bé, educar persones competents per a la vida.
Per aconseguir l’objectiu, hem de ser
conscients de que les noves tecnologies es troben adherides al nostre dia a dia
i per tant, no podem obviar la seva importància dins l’aprenentatge.
Des del primer moment, ens va impactar la
visió del currículum, el qual teníem com a referent i base de la
docència. Un recurs aplicable per a qualsevol alumne, dins qualsevol aula,
sense respectar les diferències i necessitats individuals. Però cada passa
endavant que hem donat, hem vist que no és tant una barrera, sinó una errada de
concepció. Hem d’aprendre a aplicar totes les parts del currículum, no
únicament els continguts.
A què ens referim amb aprendre a aplicar?
Aquesta és la part més difícil i més atractiva de la docència. És on cada un es
defineix com a professional dins l’educació. Ens hem adonat que hem de ser
actives, arriscades i adaptables davant els canvis. Això vol dir, saber i el
més important, voler aplicar noves metodologies, fomentar l’ús
responsable de les TIC, ser conscients de que treballem amb
personetes, cada una amb les seves qualitats i fer-los protagonistes del seu aprenentatge.
Per tant, per arribar a aquest punt, entra en
joc la nostra formació. Mitjançant l’experiència que ens dóna el màster, hem
començat a definir quin tipus de professores volem ser. Estem marcant els
camins que ens agradaria seguir, els nostres objectius i la millor combinació
entre vocació i professió.
A mode de resum, ens agradaria destacar la gran tasca d'uns companys del màster del curs 2013 - 2014 on respresenten molt bé la nova visió de l'educació a partir dels coneixements que ens dóna el màster on compartim la mateixa opinió.
Per acabar, aquest és el nostre artefacte final de l'assignatura i de com és la nostra visió de l'educació. I per tant, quin tipus de professores volem ser.
Estic d'acord amb tot! No sé com ens anirà ara que hem de començar una etapa nova dins un context ben diferent al que ens vàrem trobar fa uns anyets... Aquest "costat obscur" serà completament nou, ja que ens haurem d'integrar en una educació que poc té a veure amb la que ens vàrem trobar. Estic segur que ho farem molt bé! Gràcies!
ResponderEliminar