Open Education

Com ja sabem, la societat es troba en un constant canvi que implica de forma directa la educació. Aquest fet, es veu reflectit en tot el procés del nostre blog.

Com a darrera entrada anem més enllà, ja no parlem dels canvis educatius en general, sinó de la transmissió d’aquest canvis de forma transversal.

És per això que parlem de Open Education, entesa per l’autor Couros (2013) com la facilitació d’experiències d’aprenentatges que siguin obertes, transparents, col·laboratives i socials.

Per tant, què entenem per Open Education? És un moviment caracteritzat per compartir la informació per tal de que arribi a tothom. Si ens centrem dins l’àmbit educatiu, l’Open Education ens permet tenir a l’abast els recursos utilitzats a les aules i fer-ne un ús. Però, per dur a terme aquesta pràctica, necessitem eines, més conegudes com OER (Recursos Educatius Oberts). Trobem dos tipus segons Weller (2012), els grans que són generats per institucions i els petits generats individualment.

Wiley (2014) ens parla de les 4R: reutilitzar, revisar, remix i redistribuir. I més tard, incorpora la quinta R: retenir. Aquestes fan referència al distint ús que podem fer dels recursos disponibles. És a dir, la modificació amb les teves aportacions de diferents materials didàctics i poder utilitzar-lo en el teu benefici dins l’aula per a després compartir-lo i beneficiar a altres.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ALolly_sticks_with_text.jpg

Per què és important la Open Education?

En el moment en que proporcionem un accés lliure i gratuït al coneixement estem contribuint a que arribi a tota la gent possible. D’aquesta manera, els estudiants poden tenir accés a diferents fonts d’informació, d’opinions i recursos que beneficien tant a estudiants com a docents. El contacte amb altres persones així com de professionals és més fàcil fent que aquests coneixements es puguin ampliar.

A més, no es limita només als estudiants, sinó a qualsevol persona que vulgui fer ús d’aquesta informació, per exemple aquelles persones que no tenen accés a l’educació.

Tot i que trobem alguns inconvenients. La Unió Europea fa referència a l’apertura de l’educació com a una docència i aprenentatge innovadors per a tots a través de les noves tecnologies, i recursos educatius oberts. Però, què entenem per innovador? Innovador significa canviar alguna cosa per una altre més novedosa introduint característiques diferenciades. Però clar, el handicap ve quan tots els docents innovem de la mateixa manera i per tant deixa de ser innovador.

Aquí és on sorgeix la importància del nostre rol, no ens hem de quedar amb el darrer descobriment, sinó fer recerca de OER.

Com a contradicció cal dir que malgrat la iniciativa és molt bona i el que es pretén és arribar a tothom, la realitat és que no tots tenen accés a aquest tipus de recursos (absència d’internet, aparells electrònics).  També per a que sigui funcional per als joves és important educar per la multialfabetització.

BIBLIOGRAFÍA

Couros, A. (2013). Visualizando la enseñanza abierta. En L. Castañeda y J. Adell

(Eds.), Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para el ecosistema educativo en red (pp.179-183). Alcoy: Marfil.

Link   aquí: https://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/30424/1/capitulo91.pdf

Weller, M. (2012). The openness-creativity cycle in education. Journal of Interactive Media in Education 2012(1):2, DOI: http://dx.doi.org/10.5334/2012-02

Wiley, D. (2014). The access compromise and the fifth R. Iterating toward openness. Retrieved 18th April 2015 from http://opencontent.org/blog/archives/3221  

EL NOSTRE PAS PER LA SOCIAL MEDIA

Tot començà amb l'objectiu d'aquest espai conjunt, per descobrir una nova eina educativa que es troba en constant expansió i que, a un ritme vertiginós ha passat a ser un dels motors de la nostra vida quotidiana.

No hi ha dubte que l'educació és l'eina més poderosa per canviar el món, però hem de ser conscients que aquest es troba en un canvi continu determinat per les noves tecnologies. Per això, és primordial adaptar-nos i aprendre a utilitzar tots els recursos disponibles si volem una educació activa i en progrés.

En aquest sentit, cal destacar que aquelles persones que no es troben familiaritzades amb les eines social media, es troben condicionades de cara a la seva percepció positiva cap al seu ús. Fet que pot provocar certa desmotivació.

Partint de la nostra experiència és cert que Twitter ens ha aportat una nova manera de participació i aprenentatge actiu d’una forma més còmoda, senzilla i d’acció a temps real. Aquest fet pot arribar a provocar cert col·lapse d’informació fent que es dificulti en cert grau seguir la línia de debat (Tur i Marín, 2015).

Per a nosaltres, Twitter ha suposat una gran font d’informació fiable i la eina Blogger una manera de plasmar la reflexió i crítica de tots els coneixements consultats.

Tal i com demostra Camacho i Guilana (2011) en el seu estudi, podem reafirmar que mitjançant aquestes eines es fa una reflexió del propi procés d’aprenentatge i ens ajuda a prendre consciència de carències i necessitats del mateix.

Tot aquest procés d’absorció d’informació i la seva respectiva reflexió es veu reflectit en el nostre PLE. No som conscients de totes les eines que fem servir i com les emprem. És per això que el PLE ens ajuda a prendre consciència del nostre aprenentatge autoregulat.

L’actualitat es caracteritza per la presència de les tecnologies, i pel que fa al món educatiu, no podem obviar la seva aplicació. Els nostres alumnes ja es troben immersos dins aquest món, però sense eines per a treure tot el profit que es pot aconseguir. La nostra feina és ensenyar-lis competències i hàbits que els impliqui en el procés multialfabetitzador, per fer un bon ús.

El nostre rol com a docent no es centra únicament en l’alumnat, sinó que ha de servir per implicar a tota la comunitat educativa, als que ja hi són i als que hi vendran (Carpenter, Tur i Marín, 2016).

Com es pot comprovar, hem parlat dels grans beneficis que ens aporten les eines Twitter i Blogger, deixant de banda Instagram. Per a nosaltres no ha estat una eina que hagi contribuït al nostre aprenentatge, en el sentit d’adquirir nous coneixements, o fomentar l’esperit crític ja que només l’hem fet servir per a compartir fotografies, amb la finalitat d’integrar-les al blog. Instagram ha suposat una manera simple de compartir instants sense cap expectativa de rebre feedback.

Per concloure, destacar que ha estat una experiència molt profitosa, interessant i que ens ha dotat d’una sèrie de recursos i eines que no coneixíem i que ens seran d’utilitat tan com alumnes com de cara a la futura docència.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Tur, G., & Marín, V.I. (2015). Enhancing Learning with the Social Media: Student Teachers’ Perceptions on Twitter in a Debate Activity. New Approaches in Educational Research, 4(1), 46-53. https://doi.org/10.7821/naer.2015.1.102

Carpenter, J.P., Tur, G., & Marín, V.I. (2016). What do U.S. and Spanish Pre-service Teachers Think about Educational and Professional use of Twitter? A Comparative Study. Teaching and Teacher Education, 60, 131-143. https://doi.org/10.1016/j.tate.2016.08.011

Camacho, M. & Guilana, S. (2011). From personal to social: digital environments that work. In:
Digital Education Review, 20, 24-35. Retreived from: http://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/11309

CONSTRUIM EL NOSTRE PLE

Antigament, es creia que l’entorn d’aprenentatge es reduïa a la simple transmissió de coneixements entre professor – alumne. Els continus canvis tecnològics han provocat que la informació que rebem s’hagi multiplicat de forma exponencial i a una velocitat vertiginosa.

Aquesta revolució tecnològica ens ha aportat un concepte nou, l’entorn personal d’aprenentatge (d’ara en endavant PLE). Però, què entenem per PLE?

“Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre” (Adell i Castañeda, 2013).

Els canvis han provocat que es parli de dos tendències diferents, el PLE entès com artefacte tecnològic o entès com a eina pedagògica.

De fet, tot tenim un PLE que sempre ha existit tot però no s’ha entès com a tal fins que aparegué l’entorn virtual.

El PLE es va posar de moda als anys 2010 tot i que ja es un concepte que s’ha institucionalitzat i forma part de la pràctica docent i la realitat educativa.

Nosaltres, creiem que a més és una eina que ens serveix per reflexionar, és a dir, podem veure no únicament quines són les eines que fem servir més sovint, sinó que reflexionem sobre perquè les emprem.

Aquí entra el concepte de l’aprenentatge autoregulat del que parla Zimmerman (2002), on la seva reflexió es centra en: “Si les eines ens serveixen per aprendre, en quin moment de l’aprenentatge son més útils?”.

Per a poder comprendre realment què és un  PLE, nosaltres hem elaborat el nostre propi, on es veuen reflectides les nostres eines així com l’ús que els hi donem.

Hem optat per el mapa d’un metro, on cada línia representa el tres grans grups d’activitats definits per Adell i Castañeda (2013): Accedir (L1) on trobem les fonts d’informació on nosaltres acudim, Crear (L2) on modifiquem els coneixements adquirits de les diferents fonts i per últim, Compartir (L3) on ens relacionem.

En quant a la idea de l’aprenentatge autoregulat de Zimmerman (2002), hem optat per la divisió de zones on es representa la planificació, l’actuació i la reflexió. D’aquesta manera les zones es poden solapar ja que una mateixa eina es pot fer servir a una única zona, a dues o a les tres. Així com més cèntrica es troba l’eina més utilitats té per a nosaltres.

Per poder entendre la importància de la distribució del PLE, farem servir tres exemples:

·      Google és una eina que nosaltres fem servir per accedir i a més reflexionar, per això la trobem a la L1 i a la Zona de reflexió. Ja que ens permet accedir a diferents fonts d’informació i al contrastar-la estem reflexionant.

·      Drive és una eina que usem per crear documents i compartir-los, per tal, es troba situada a la L2 i L3 dins les zones de reflexió, planificació i actuació. Ja que quan creem un documenta actuem, un cop fet ens ajuda a reflexionar i a planificar perquè nosaltres en fem l’ús de reparticions de tasques sobre treballs.

·      Instagram l’emprem per a accedir, crear i compartir ja que obtenim informació d’altres, creem aportacions i a la vegada les compartim. Així, es troba a la L1, L2 i L3. En quant a les zones, es troba a planificació i  actuació.

Què ens ha aportat aquesta activitat?

D’un primer moment no érem conscients de què era un PLE i quina utilitat tenia. Gràcies a l’activat hem pogut adonar-nos de quines eines emprem dins el nostre dia a dia, per a què les fem servir i si realment ens són útils.

Construcció del nostre PLE. #cthinkeMA

Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el 25 de Ene de 2017 a la(s) 9:53 PST

Referències bibliogràfiques:

Castañeda, L. & Adell, J. (2013) Entornos perosnales de aprendizaje: clave para el ecosistema educativo en la red. Alcoy: Marfil.

Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a Self-Regulated Learner: An Overview. Theory Into Practice, 41(August), 64–70.

La millor combinació entre vocació i professió

Nosaltres formem part de la generació del 92 on l’educació es caracteritzava amb el model propedèutic. Som fruit de les classes magistrals, la memorització de continguts i l’avaluació quantitativa. Sabem que una de les formes d’aprendre és mitjançant el modelatge. Per això, aquesta perspectiva condicionava la nostra visió de la docència com a futures professores a l’inici del màster.

L’eix principal de l’educació és la societat en constant canvi. L’educació individual i competitiva basada en l’adquisició dels continguts, ha quedat endarrerida deixant pas a la innovació metodològica juntament amb valor com la tolerància, la responsabilitat, la justícia, el respecte, l’adaptabilitat, etc. Els valors d’ahir, d’avui i de sempre.

Aquest canvi, i la intensa i necessària renovació pedagògica fa que el paper del món educatiu no sigui només formar, sinó més bé, educar persones competents per a la vida.

https://www.flickr.com/photos/ajc1/8615353879/in/photolist-e8iWy8-cqJU1f-qt6YAu-qKFc6z-nipXTX-dyWWtT-gh1tu9-eDE6YX-9ig9uJ-aexdNb-qMHmce-e2gQKA-8U9wK9-gh2791-pY8taS-86ZsuF-8tvJeM-dUAZEg-9YoUw7-62wT29-gh1ZTp-dGE521-cJHGxJ-niq5Ut-98ifRe-cqJUss-iCwjR8-9tkGdD-qtfDJT-5utWsg-9v5KmS-bX1sBF-bxcGmt-65n18s-asWxzV-r14gC8-aLboq2-7Qg1Na-eWjnw-nxRXhh-cMSQKw-aexhwJ-gh1wyW-7LSv1L-3JUTVH-y8U6G2-cD2JFs-coK6XN-aREsh2-9ynV57

Per aconseguir l’objectiu, hem de ser conscients de que les noves tecnologies es troben adherides al nostre dia a dia i per tant, no podem obviar la seva importància dins l’aprenentatge.

Des del primer moment, ens va impactar la visió del currículum, el qual teníem com a referent i base de la docència. Un recurs aplicable per a qualsevol alumne, dins qualsevol aula, sense respectar les diferències i necessitats individuals. Però cada passa endavant que hem donat, hem vist que no és tant una barrera, sinó una errada de concepció. Hem d’aprendre a aplicar totes les parts del currículum, no únicament els continguts.

A què ens referim amb aprendre a aplicar? Aquesta és la part més difícil i més atractiva de la docència. És on cada un es defineix com a professional dins l’educació. Ens hem adonat que hem de ser actives, arriscades i adaptables davant els canvis. Això vol dir, saber i el més important, voler aplicar noves metodologies, fomentar l’ús responsable de les TIC, ser conscients de que treballem amb personetes, cada una amb les seves qualitats i fer-los protagonistes del seu aprenentatge.

Per tant, per arribar a aquest punt, entra en joc la nostra formació. Mitjançant l’experiència que ens dóna el màster, hem començat a definir quin tipus de professores volem ser. Estem marcant els camins que ens agradaria seguir, els nostres objectius i la millor combinació entre vocació i professió.

Combinació entre professió i vocació. #cthinkeMA

Una foto publicada por marianalempf (@marianalempf) el 25 de Nov de 2016 a la(s) 9:07 PST

A mode de resum, ens agradaria destacar la gran tasca d'uns companys del màster del curs 2013 - 2014 on respresenten molt bé la nova visió de l'educació a partir dels coneixements que ens dóna el màster on compartim la mateixa opinió.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LqAzQCS2vGE?list=FLl0oFVf08Iz3SlditsZCMTg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Per acabar, aquest és el nostre artefacte final de l'assignatura i de com és la nostra visió de l'educació. I per tant, quin tipus de professores volem ser.