Fins ara, no
hem fet més que parlar de la innovació a l’educació, de les limitacions del
currículum, de l’escola propedèutica.... per arribar a la conclusió de “per
saber, hem de saber fer”.
La problemàtica
de les competències es troba en el procés d’ensenyament dels seus continguts.
Tant els components procedimentals (treballar en equip, observar, classificar…)
com els actitudinals (col·laboració, crítica, tolerància…) no es poden limitar
a una àrea en concret o a un curs determinat. El seu aprenentatge ha de ser
transversal, de llarga duració i mitjançant experiències educatives. A més, han
de contar amb un espai de reflexió. (Zabala i Arnau, 2009).
Per això,
introduïm un nou concepte, què és l’ABP?
Davant els esforços dels docents per a millorar l’educació invertint amb innovació, aquest ha guanyat popularitat per l’impacte que ha tingut sobre l’aprenentatge dels alumnes. L’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes/Problemes), és una nova metodologia, basada en que l’alumnat sigui capaç de resoldre els problemes que li planteja un tema o una situació del món real (Zabala i Arnau 2014).
Tal i com diuen
Zabala i Arnau (2014), L’ABP ha anat agafant un paper filosòfic per entendre
l’educació i els estils d’aprenentatge. Sorgeix de la necessitat de proveir
d’habilitats i coneixements als estudiants per donar resposta a problemes que
els sorgirà en el seu futur professional.
Per tant, el
que nosaltres entenem per ABP és: mètode que es compon per un conjunt de
preguntes o problemes mitjançant la implicació de l’alumne en processos
d’investigació, de disseny i planificació de l’aprenentatge i en la presa de
decisions de forma relativament autònoma culminant amb un producte final,
resultat de tot un procés d’aprenentatge.
Pensem que es
sol confondre l’ABP amb un conjunt d’activitats enllaçades que tracten sobre un
problema en concret o un tema, però va més enllà, és un conjunt d’experiències
i tasques d’aprenentatge que giren entorn una pregunta, un problema, o bé un
repte. Un repte intel·lectual que es basa en la investigació, la lectura,
l’escriptura, el debat i l’expressió oral.
Ens plategem si
el nostre ABP ha d’anar acompanyat o no de les TIC. I la nostra reflexió ens porta a la
resposta afirmativa. Podem veure al blog Educacontic una entrada on Rosa Liarte
(professora d'Andalusia i formadora en TIC) diu que les noves tecnologies i
l’ABP van agafats de la mà. A més de ser una motivació per als alumnes. Pensem
que és totalment encertat ja que ens trobem immersos dins una experiència
tecnològica que ens està proporcionant un aprenentatge significatiu.
Davant tot
això, nosaltres com a futurs docents que som, ens demanem: què passa amb la
figura del professor? Personalment creiem que per a poder desenvolupar un
aprenentatge basat en projectes/problemes, hem de començar per crear un
ambient, hem de donar accés a la informació modelant i guiant el procés.
Valorar els esforços grupals així com els individuals, diagnosticar problemes,
oferir solucions, proporcionar feedback i avaluar els resultats mantenint la
visió que vàrem fomentar a l’anterior post, i per això, hem de ser més que
professors, hem de ser com un mestre "sensei". En
definitiva, "La funció principal del docent és crear la situació
d'aprenentatge que permeti el desenvolupament del projecte". (Trujillo,
F.).
Bibliografia:
Trujillo F. Ideas clave 1.2. Introducción a la
metodología ABP https://www.youtube.com/watch?v=iJyhR7uCMJw
Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y
enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó.
Zabala i Arnau (2014). Métodos para la enseñanza de las competencias.
Barcelona: Ed. Graó.
Hola compañeras!!
ResponderEliminarComo bien decís, debemos ser como un maestro "sensei". Somos los docentes los que tenemos que promover este tipo de metodologías ABP, que como hemos visto, tan favorecedoras, positivas y eficaces son. Debemos ayudar a los alumnos, guiarles en su proceso de aprendizaje y tener en cuenta sus hazañas, sean buenas o no tan buenas, para poder conseguir un desarrollo completo.
Me ha encantado vuestra entrada!!
Un saludo!