Com vam veure a la darrera entrada del
blog, no només hem d’ensenyar coneixements sinó com aplicar aquests
coneixements. És a dir, no basta saber sinó que hem de saber fer, ja que això es el que li
demanaran a l’alumne a la seva vida professional, que sàpiga fer. En el procés
d’ensenyament – aprenentatge intervenen tres variables: les activitats que
proposen els docents, les experiències de l’alumnat i continguts (Zabala, 2009).
Per tant, no podem obviar que
l’aprenentatge per competències suposa un canvi metodològic i aquest, ha de
venir acompanyat per un canvi d’avaluació.
Sempre que pensem en avaluació fèiem
l’errada d’entendre-la com una mesura de coneixements i continguts donant pas a
la memorització automàtica de conceptes. Però avaluar és més que això, avaluar
ens serveix per aprendre.
Tal com deia José Luis Castillo Chaves, “tenemos que dejar el ¿qué notas has sacado?
y fomentar el ¿qué has aprendido?”.
Avaluar no es qualificar.
Avaluar és mirar els processos, orientar, cap a quina direcció anem, de quina direcció venim. Ha de ser personalitzada i participativa.
Avaluar és mirar els processos, orientar, cap a quina direcció anem, de quina direcció venim. Ha de ser personalitzada i participativa.
Ens trobem que la pedagogia de l’avaluació
es la que porta el fil sobre la pedagogia de l’ensenyament. El canvi que hem de
fer és totalment a l’inrevés, que la pedagogia de l’ensenyament impulsi la de
l’avaluació.
Hem d’entendre l’avaluació com un aprenentatge.
És a dir, què, com, quan i per què s’avalua. L’avaluació ha de ser una eina
motivadora.
L’altra cara de l’avaluació és que
condiciona el què eensenyem i com ho fèiem. I això ja està determinant què
aprenem i com (Neus Sanmartí, 2010).
El més fàcil per al professorat és
l’avaluació tradicional de paper i llapis. Però avui en dia, amb metodologies
tan actives i innovadores, aquesta avaluació ha quedat obsoleta.
L’avaluació pot aprofitar molts de
recursos tecnològics que ens estan oferint.
El Big data ens pot donar la possibilitat
de tenir molta informació de quines poden ser les estratègies dels alumnes per
poder aprendre. Ens pot permetre personalitzar i donar l’autonomia a l’alumne perquè sigui capaç de fer el seu procés d’aprenentatge, d’autoavaluar-se i
valorar-se per poder continuar aprenent. Perquè l’alumne ha de ser conscient
del seu procés d’aprenentatge, saber què s’espera d’ell, ha de ser capaç de
veure ell mateix en quin moment està i tenir la capacitat de ser qui graduï el
seu procés d’aprenentatge de manera autònoma.
Aquest, és un mètode personalitzat que
s’adapta a les necessitats de cada alumne. Per exemple, un estudiant pot
avançar sense problemes a una assignatura mentre que un altre pot ser
necessitarà més feina, idò el sistema s’adapta a cada un.
El Big data, recull tota la informació i
dades de cada estudiant, notes, habilitats, dificultats, fins i tot, les oscil·lacions a l’emprar el ratolí de l’ordinador. A la vegada el professor pot
veure si l’alumne ha aconseguit les competències i coneixements, així com veure
què ha de reforçar.
Però ara pensem amb el professor. Aquest
quan avalua és qui té la força de poder sancionar, d'una autoritat que no ve
del prestigi sinó de l’autoritat rígida, imposada. Nosaltres com a professors no
hem de ser jutges, sinó que hem de ser com la figura d’un “sensei” (Coral Regí). Aquell professor que acompanya,
que li diu a on es troba, li dona ànims, que fa veure on hi ha l’error i
l’estimula per a continuar treballant.
https://www.flickr.com/photos/35168673@N03/5625098326/in/photolist-9z56KU-5geMUe-atKMut-w47N3-4TQWVm-eiJ943-6hHKYa-8WZUHG-5xBHpr-7u43P2-8Pz3eh-8PvS8F-wU81D-f7aMri-6NNi4P-7DAvPt-DrKyB-fgFDn-58Nw2H-nihoMp-diRfnw-baYA4e-5xBHpi-pGaj2-fUrgTa-99EE3r-4uKABz-5FhgD2-7ZD4F-86okcU-LL8mx-4zCPrs-hkXgP-bkJZgs-8Pz4ho-dGd5Ao-8zvru-693n8h-94PAT8-f8Cijo-pnWbB-7NC8Tj-7SqLBP-cZb1-6RvAoF-baYznt-LKynd-5DRGZs-b2oNsZ-2qi4sr
BIBLIOGRAFÍA:
San Martí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Barcelona. Ed. Graó.
Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó.
BIBLIOGRAFÍA:
San Martí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Barcelona. Ed. Graó.
Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó.
Buenos días, Marian y Alejandra.
ResponderEliminarTras leer vuestra entrada, me parece de lo más adecuado haceros un breve comentario, por tres motivos. El primero, porque también me siento identificado con este cambio de paradigma en la evaluación. Fui alumno de E.G.B y B.U.P, donde, sin ningún tipo de duda, lo que se nos preguntaba era ¿qué nota has sacado? Obtener buenas “calificaciones” significaba que eras un buen estudiante, estabas aprendiendo adecuadamente y, además, en casa servía de termómetro “vital”. Si el hijo va bien en la escuela todo va bien, todo está en orden. Afortunadamente los avances en investigación educativa y cierto sentido común en el gremio educativo están haciendo que el estilo “calificativo” esté en vías de extinción frente a una verdadera evaluación, un verdadero acompañar en el proceso “enseñanza-aprendizaje”.
Esto último, conecta con el segundo motivo. Me gusta la idea del profesor guía, el que acompaña, muestra, hace las preguntas adecuadas… En este sentido cito a Ernst Jünger, pensador alemán que en uno de sus diarios comentaba (cito de memoria):
“…más que mostrarte la dirección hacia la que debes dirigirte, prefiero mostrarte el mapa. Indudablemente es más complejo para ambos, pero nos llevará más lejos.”
El tercer motivo por el que me gusta vuestra entrada, es por la referencia que hacéis a los “BIG data”. Precisamente hablaban hoy de ellos en un programa radiofónico de RNE1, al considerarlos una herramienta muy potente a la hora de predecir resultados electorales. También son potentes para obtener tendencias y preferencias de un colectivo tan grande y fluctuante como son los alumnos adolescentes de secundaria.
Enhorabona per l'entrada, començant pel títol que el trobo suggerent i una gran reflexió. No és fàcil de constestar perquè... com mesurem l'esforç individual?M'agrada la cita que heu triat de JL Castillo perquè, com molts de nosaltres, m'hi trob identificada.
ResponderEliminarD'altra banda, molt interessant incloure el concepte de Big data aquí! I això que jo vinc del Big data i no havia pensat en creuar-ho! Així que molt bona idea, segur que se'n pot treure profit. Al Big data el factor limitant no acostumen a ser els recursos materials sino l'obtenció de dades de qualitat per ser modelitzades. Segur que podem treure-li més profit a la informació que tenim actualment a l'aula.
Gràcies!